Sobre el Mètode Científic

Del perquè seguim explicant el món a partir de les premises d'un senyor que va viure a Anglaterra fa 400 anys.

L'altra dia parlava amb uns amics del mètode científic i de perquè jo considerava que patia d'una gran sobèrbia que havia arraconat qualsevol altra manera d'explicar el món que no es cenyís a les seves indicacions i estrictes normes.

Anem a pams, que és el mètode científic: segons va establir Francis Bacon a finals del segle XVI el mètode científic es basa en les següents premises:

1. Observació: Observar és aplicar atentament els sentits a un objecte o a un fenòmen, per a estudiar-los tal i com es presenten en realitat.
2. Inducció: L'acció i efecte d'extreure, a partir de determinades observacions o experiències particulars, el principi particular de cadascuna d'ellas.
3. Hipòtesi: Plantejament mitjançant l'observació seguint les normes establertes pel mètode científic.
4. Provar l'hipòtesi per experimentació.
5. Demostració o refutació (antítesi) de la hipòtesi..
6. Tesi o teoria científica (conclusions)

Bé, no cal dir que és un mètode coherent i substancialment empíric. El tema que jo havia obert girava entorn a com aquest mètode, tot i ser molt vàlid, restringia la capacitat de comprendre el món a partir d'altres maneres d'aprehendre'l. Per exemple, moltes tribus índies entenen la creació de la natura i els fets naturals com a reaccions airades dels deus o de les ànimes d`'arbre, muntanyes o rius, i no pas per el xoc de les masses d'aire o d'una sobtada baixada de la pressió atmosfèrica. El que vull dir és que no tots els habitants d'aquest planeta expliquen la vida de la mateixa manera.

És cert però que comptem tots amb una ment lògica i racional que ens permet entendre (a un català o a un indi yanomami) la següent formulació 2+2=4 (en el ben entès que acceptem aquesta representació numèrica com un estàndar).

És també cert que el mètode científic ha fet avançar la humanitat com mai ho havia fet abans en tots els camps que s'ocupen de la salut, benestar i progrés de l'home.

Un cop assumit això que és absolutament indiscutible, la meva pregunta és: Perquè seguim aplicant el mateix mètode que un senyor anglès va definir fa 400 anys per explicar el món d'avui?. Simplement em sembla increïble. La resposta dels meus contertulians va ser que de moment, aquest mètode funcionava i que ningú n'havia creat cap altre. Ningú en 400 anys havia provat de crear alguna altra manera d'explicar el món que ens rodeja? Vaig pensar que o som uns rucs o uns dropos perquè no se m'acudeix tasca més fascinant que intentar explicar el món. Per acabar-ho d'arrodonir, un contertulià em deia que anés amb compte perquè aquests pensaments (explicar la vida i els fenòmens a partir d'altres premises no racionals) em podien fer caure en mans de sectes, creacionistes i totes aquestes mandagues; Disculpeu? Hi ha alguna cosa més sectaria que seguir el mètode d'un senyor que no té res a veure amb el món actual per molt intel·ligent que fos? Com els que segueixen a Jesús a Mahoma o Buda. A no, aquests no són sectaris, són religions, es clar, perquè han escrit llibres sobre ells, com sobre Francis Bacon.

A efectes pràctics la imposició d'un únic mètode per explicar el món em sembla com a poc una autolimitació estúpida que ens hem posat els homes. No provo de donar alternatives, però si que vull despertar les consciències aturdides i anestesiades per 400 anys de suposada infalibilitat científica per dir que potser hi ha altres maneres d'explicar el món.

Un clar exemple d'aquesta limitació. Busquem vida a d'altres planetes...com? Buscant si aquell planeta té aigua, i jo em pregunto, no pot ser que hi hagi vides formades a partir d'altres susbstàncies o matèries que no siguin aigua? Estem tan segurs de que sense aigua no pot haver-hi vida en altres planetes? Com ho sabem si mai hi hem anat?Perquè apliquem paràmetres biològics terrestres en altres planetes?. D'entrada em sembla un plantejament estupid i el pitjor, limitador.

Jo personalment, vaig començar a perdre el respecte als científics el dia que vaig sentir a un eminent senyor de la NASA dient per la TV que es temien que en l'arribada de la Mars Lander al planeta Mart podien haver dut amb ella bacteris de la Terra que haurien contaminat i inclús fer desaparèixer bacteris propis de Mart. A ningú se li va acudir que això podia passar? Crec que un nen de12 anys ja ho podria haver deduit.

Bé, el que vull dir senyors és que no siguem tan cap-quadrats perquè llavors, el més probable és que ens perdem moltes coses i deixem d'explicar-ne moltes altres, però es clar, això seria com dir-li a un cristià que deixés de creure en la Santa Trinitat.